El model holandès

L’agost del passat 2017 ens va sorprendre la noticia de que en un país europeu, Holanda, ja no calien gosseres perquè no hi havia gossos abandonats al carrer.

Analitzem quines mesures van adoptar per aconseguir una victòria com aquesta i veure què els ha funcionat i què no. Ells mateixos reconeixen que ha estat un camí molt llarg, però ara està clar que era el camí correcte.

Conscienciació. Es va treballar en fer evident que el maltractament animal és un crim molt greu. Part de la conscienciació governamental ha suposat equiparar el maltractament animal al humà, equiparant els seus drets als de les persones. Alhora que es feien campanyes educatives.

Campanyes d’esterilització massives, gratuïtes i obligatòries que va assumir íntegrament el govern. Aquestes campanyes eren pels animals de les gosseres i pels que ja tenien llar, amb això van evitar l’augment de la població animal mentre restaven animals per adoptar. Fer obligatori el circuit de: recollir, esterilitzar, vacunar, identificar amb xip i donar en adopció. (REVID)

Lleis i sancions. Lleis proteccionistes i sancions greus als maltractadors i als que abandonen. Multes de 16.000€ i 3 anys de presó. Alhora que van endurir les condicions de l’eutanàsia animal, sols acceptable si l’animal pateix una malaltia mortal, i per la que cal una autorització judicial. Les eutanàsies “no autoritzades” son un crim greu que comporta pena de presó.

Impostos elevats als que compressin gossos de raça a criadors perquè la gent que realment volgués un animal anés a adoptar-lo a la gossera.

Algunes us preguntareu quin va ser el detonant d’aquestes polítiques tant clares i duradores en el temps. En realitat tot va sorgir per força major. Un brot de ràbia al segle XIX va atemorir a la població i va convertir a Holanda en un país amb una gran quantitat de gossos abandonats i, lamentablement, també va comportar un allau de sacrificis que va traumatitzar a tothom. Van legislar per fer obligatoris els morrions i que els animals anessin lligats.Un cop controlada la ràbia, el volum d’animals abandonats era escandalós i trobar-hi una solució ètica va ser un interès general i compartit per tot el país.

També reconeixen que en aquest camí van cometre alguns errors, com per exemple crear impostos per la tinença d’animals. Aquesta mesura va provocar l’efecte contrari, van augmentar el nombre d’abandonaments perquè molts amos no podien o no volien pagar aquests impostos.

També reconeixen que l’aprovació de la llei de protecció animal a finals del segle passat, on es regulaven totes aquestes mesures, va ajudar molt a aconseguir que actualment Holanda sigui el primer país lliure de gossos abandonats. 

    

Costa entendre que una experiència tant positiva no sigui exemple per la resta de països. En un mon globalitzat i on la informació està a l’abast de totes, és difícil d’entendre que al nostre país no haguem arribat a la mateixa conclusió. No es tracta d’una despesa en animals, estem parlant de invertir en benestar animal i d’aconseguir eliminar la despesa futura. Ara tenim clar que l’abandonament animal, el maltractament i les gosseres tenen data de caducitat si hi ha voluntat política més enllà dels 4 anys de mandat o dels interessos privats de criadors, falses protectores, caçadors i venedors.