diumenge, 10 de febrer del 2019


Animalisme i Feminisme: la lluita contra l’esclavatge


El 8 de Març és el Dia Internacional de la Dona. Històricament, la dona ha mantingut i encara manté una lluita contra una societat capitalista i hetero-patriarcal que les oprimeix constantment. Tant les dones humanes com les no humanes estan intentant fugir de ser unitats mecàniques de producció massiva. Amb el patriarcat, els animals i les dones, han estat i continuen sent esclavitzades, degradades i desvalorades sistemàticament.
Els paral·lelismes entre el feminisme i l’animalisme en les seves formes d'opressió són evidents, i els motius i els interessos per mantenir aquesta dominació són els mateixos.
L'ésser humà és l'animal més sanguinari que hi ha al nostre planeta. Els éssers humans matem, agredim o maltractem a milions d'animals cada dia per diversió. O, pitjor encara, som capaços de matar, agredir o maltractar a la nostra pròpia espècie sense cap raó ni justificació.
La tendència de pensament més comuna és que l'animalisme i el feminisme són opressions totalment separades, quan en realitat i, històricament, les dones i els animals han estat considerades com a propietats. El patriarcat (el control masculí de la vida política, social i familiar) i la pastura (domesticació-ramaderia-pastura dels animals com forma de vida basada en la seva explotació) van aparèixer a l'escena històrica junts i són indestriables, perquè són justificats i perpetuats per la mateixa idea i pràctica.
Actualment continuem vivint en una realitat especista i patriarcal, en la qual els homes encara tenen un poder considerable sobre les dones, en la qual les altes esferes del món empresarial, polític o social, són majoritàriament masculines, i en què la presència de la dona és gairebé anecdòtica. Els empresaris i els governants també utilitzen tècniques de manipulació per controlar i fomentar l'explotació animal, amb l’objectiu de garantir i mantenir el seu poder i els seus interessos econòmics.
Durant molts segles, els moviments d’alliberament de la dona i dels animals, han mantingut una guerra sagnant i totalment supremacista, per reclamar el seu espai, doncs només existia l’espai del home i blanc. La humanitat no significava ni dona, ni negre, ni animal. A mes, la dona no era inclosa en el terme humanitat perquè pejorativament ella era tan una dona com un animal. La definició de no humà és equivalent a “pot ser objecte d'abús”, “pot fer-se servir”, “és inferior a nosaltres”, “estan al nostre servei” i per tant, pot ser oprimida i explotada.
Hi ha manifestacions en la discriminació de gènere, que van des de l'assetjament sexual fins a la violació, la violència domèstica, la psicològica i d’altres, que han estat exposades constantment per les dones, de la mateixa manera que les animalistes hem exposat les manifestacions en la discriminació i maltractament per motius d'espècie, raça i origen. Des d’aquells espectacles públics subvencionats o pagats pels Ajuntaments, en què es tortura per oci, fins l’ús d’animals als laboratoris per tal de comercialitzar amb productes de neteja i cosmètica, passant per les pràctiques cruels dutes a terme a les granges i escorxadors. Amb això, les dues lluites combaten els prejudicis i l’odi, i actuen contra la tradició que justifica la més absoluta dominació: la lluita contra l’esclavatge.
Abans de la seva esclavització, les vaques pasturaven lliurement i vivien amb llibertat. Fins que un dia, l'espècie humana va decidir, com en altres espècies, esclavitzar les vaques. L’espècie humana es va cansar d’anar a buscar una mica de llet, i va decidir ferles preses, cercant-les, privant-les de la seva llibertat sexual, seleccionant els seus amants segons el benefici dels seus "caps" (entenent-se com els seus amos), apartant-les de les seves filles als pocs dies de néixer, per beneficiar el capitalisme, el mateix que ens esclavitza a tots.
La idea principal és establir que hi ha, de fet, una relació directa entre la violència de gènere i la que existeix contra els animals. I l'enllaç s'estableix, per exemple, quan els agressors de les dones utilitzen "violència directa" contra els animals de casa per "fer el màxim de patiment psicològic o xantatge emocional a les víctimes”. El fet de ser violent amb els animals potencia ser violent amb altres persones. És una cosa que s'ha assenyalat des del segle XVIII i ja ha estat acceptada per l'FBI. No és una idea sinó un fet establert, qui maltracta als animals, no té problemes en maltractar altres éssers i viceversa.
Moltes víctimes de violència masclista refan la seva vida amb gossos. L'animal els reforça l'autoestima, les empeny a relacionar-se i es senten més protegides. El gos ja és el millor amic de prop d’una vintena de dones maltractades gràcies a un programa que impulsa la Fundació Escan. De moment els resultats són molt bons. Cap d’elles ha tornat a ser agredida i, a més, senten que han recuperat la seva vida. És veritat que la por no desapareix del tot, però l’autoestima millora molt i mes ràpid amb un gos al costat i amb ell, també augmenta el control de les emocions, afavoreix les relacions socials, sortir al carrer i tenir noves rutines.

La societat ha de canviar. També ho ha de fer el sentit del feminisme i la protecció dels drets dels animals.

dissabte, 11 d’agost del 2018


NO A L'UTILITZACIÓ D'ANIMALS VIUS AL MERCAT MEDIEVAL DE CALAFELL





Des d’ADIPAC escrivim aquesta carta amb motiu de la celebració del Mercat Medieval de Calafell del proper mes de setembre. Una fira medieval on s’utilitzen animals vius a la via pública com ara camells, dromedaris, ponis, burros, gallines, ànecs, cabres, ovelles o aus de falconeria que són víctimes de l’explotació i el maltractament en nom d’un suposat respecte a les tradicions típiques del nostre poble.

Tot i que aquesta forma d’explotació pugui resultar menys evident que d’altres, com per exemple la tauromàquia i pugui semblar despertar alguns sentiments idíl·lics entorn a la relació humà-animal, el cert és, que és una forma més d’explotació i de patiment envers els animals. No deixa de ser una activitat lúdica i d’entreteniment on es fa un ús dels animals en contra de la seva voluntat, provocant-los dolor, estrès, angoixa, constantment son sotmesos i per tant, patiment tant físic com psíquic.

També veiem amb sorpresa la incoherència de ser un dels municipis de Catalunya que es va declarar municipi “Pet Friendly” fa poc mes d’un any, però que continua organitzant esdeveniments, com aquesta fira medieval, on es practica i es fomenta el patiment dels animals com a forma vàlida d’entreteniment. Per posar un exemple que segurament desconeixereu, totes les aus rapinyaires que es fan servir a les fires medievals han estat sotmeses a un entrenament consistent en la privació d’aliments, obligades a mantenir-se sense dormir i a estar totalment en l’obscuritat. Tot això, per aconseguir que obeeixin i que deixin de ser aus salvatges per passar a ser un animal dòcil i mal·leable.

Existeixen fires medievals basades en l’ètica i en el respecte on no es fan servir animals com a diversió i, on la gent que la visita, pot gaudir de trobadors, música, demostracions d’oficis artesans, espectacles de màgia, malabars, productes de la terra, ludoteques per als més petits, etc, com es el cas de Sant Marti Sarroca, Masquefa, Lloret de Mar o Manises, inclús a Barcelona recentment han prohibit els carruatges amb animals. No hi ha cap raó per pensar que una fira medieval  sense animals deixaria de ser un espectacle que atregui a milers de persones com fa cada any.

És per tot això que espero que considereu aquesta petició i li demanem que es prohibeixi qualsevol fira o espectacle al municipi que faci servir animals com a part de l’entreteniment, ja que és evident que vivim en una societat on cada vegada hi ha més persones que s’oposen, inclòs pateixen veient el patiment d’aquests animals, qüestionant l’explotació, el maltractament i la utilitat dels animals en aquest tipus d’espectacles públics.

dimarts, 26 de juny del 2018



LA SITUACIÓ DELS GATS A LES NOSTRES CIUTATS


Ningú pot negar que els gats formen part de la fauna urbana i rural, essent un bon nombre d’ells els que viuen en les nostres llars com uns membres més de la família. Poc a poc s’ha anat modificant la seva funció tradicional de controlador biològic per la d’animal de companyia, guanyant adeptes i aconseguint fer-se un lloc a les nostres llars per la seva forma de ser. Aquest petits felins s’adapten fàcilment a espais no massa espaiosos com ara és un pis , i no requereixen d’excessives atencions per al seu benestar sense exigir un temps addicional d’esbarjo per satisfer les seves necessitats.

Malgrat tot la situació no és ni de bon tros tan idíl·lica com sembla. La manca d’escrúpols i d’educació d’algunes persones, juntament amb les característiques pròpies del seu caràcter independent, fa que el creixement del nombre de gats rodamóns sigui una realitat en les nostres ciutats. Colonitzen espais urbans on troben aliments i aixopluc. 


Des d'ADIPAC fa temps que hem optat per aquelles solucions que s’han mostrat més eficaces al llarg del temps i que passen per respectar els col·lectius de gats, orientant-les cap a la proposta de formar colònies, sempre que l’espai que ocupin ho permeti.
Les colònies controlades de gats a les zones urbanes s’han consolidat com l’opció per aconseguir una situació d’equilibri entre els gats, les persones i altres elements de la quotidianitat urbana, de cara a la millora de les condicions sanitàries dels gats i a la salubritat de l’entorn que habiten i comparteixen amb nosaltres.

AVANTATGES QUE GENERA UNA COLÒNIA CONTROLADA DE GATS

  1. Millora de les condicions de salubritat de l’entorn de la colònia: derivades de les actuacions sobre el medi - sorrals, menjadores, abeuradors, tractaments medi ambientals i les realitzades sobre els individus.
  2. En ser els gats objecte d’un seguit de mesures per a optimitzar les seves condicions sanitàries "tractaments anti-parasitaris, eliminació d’animals amb malalties infectocontagioses greus, vigilància de la presència d’animals malalts, tractament de patologies" s’obté una millora de l’estat sanitari dels individus. Aquestes mesures repercuteixen en la millora de les condicions de salubritat de l’entorn i la percepció que es te dels gats.
  3. Mantenir un cens estable de la colònia mitjançant l’esterilització dels gats, fet que permet evitar la superpoblació i el deteriorament de les condicions de salubritat. L’esterilització, a més, evita les baralles derivades del zel i el deteriorament prematur de la condició física de les femelles per les múltiples gestacions.
  4. Millora de la condició física per a una adequada nutrició, a més el fet d’emprar aliment sec evita en gran mesura la descomposició dels menjar i la presència de plagues.
  5. Afavorir la comprensió ciutadana en mantenir colònies controlades, disminuint d’aquesta manera les queixes per molèsties, ja que els gats es mostren menys conflictius
  6. Col·laborar amb voluntaris i societats protectores, els quals veuen complida la seva demanda de protecció i respecte als animals. A més, s’afegeix el benefici que per algunes persones suposa el tenir cura d’aquests gats.



ACTUACIONS NECESSÀRIES EN L'ENTORN

Les actuacions han d'estan orientades a assegurar les condicions de salubritat de la zona. D’una banda, cal fer un seguit d’accions adreçades al sanejament de l’entorn, neteja de l’espai i tractament, ambiental, si escau, per tal d’assolir uns nivells adients de salubritat. D’altra banda, es requereix la instal·lació d’un mobiliari específic (abeuradors, menjadores, sorral, zona d’aixopluc, i fins i tot gratadors) que afavoreixin les tasques de manteniment i aportin confort als animals.


Per tal de recolzar totes aquestes actuacions i amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans dels beneficis que comporten les actuacions que s’han de dur a terme, es recomana per part de l'Ajuntament de Calafell una campanya d’informació veïnal, així com realitzar la important tasca de reconduir les conductes d’aquells ciutadans que alimenten amb les millors de les intencions, pero de forma compulsiva i erronea els gats.

La tasca de control i seguiment de la colònia de gats comporta una vessant de coordinació del personal del ajuntament i dels voluntaris que la gestionen, tots ells han de procurar el manteniment dels gats i de les condicions de salubritat de l'entorn. Una altra vessant inclou el control del cens de la colònia, del seu estat  i de les actuacions que es realitzen sobre els gats. 

Es un gran projecte i molt complex, de la seva coordinació i bona aplicació depen l'èxit del projecte. Pel be dels gats, veíns i administració cal esmerar-se al màxim i aconseguir l'èxit. No es un projecte a un any vista, però sinó es posa un pressupost adient, no serveix absolutament de res. Dit d'altre manera, si s'esterilitzen 40 gats al any i en neixen 200, el projecte es abocat al fracàs mes absolut. 

dilluns, 25 de juny del 2018


NO A LA CAÇA



No podem ignorar d’on provenen tots els problemes, deixant de fer-nos responsables de l’efecte dels nostres actes.

Hem retallat i esmicolat el territori amb carreteres, autovies, vies de tren i autopistes que han deixat el terreny separat i aïllat. No hem tingut en compte el pas animal, i netegem consciències posant cartells absurds (pas de fauna salvatge) al costat de les vies. Així no solucionem el problema, els animals han de creuar. El mínim que podríem haver fet és crear passos soterrats o elevats de fauna salvatge, protegits de la circulació rodada. Diem que els animals provoquen accidents però, de qui és culpa?

Hem cremat boscos i repoblat amb pins. Pins que no donen cap mena d’aliment als animals. Hem abandonat les masies que havia als boscos i l'activitat forestal, llocs on els animals podien trobar fruita caiguda dels arbres que el pagès no collia.

Som depredadors de bolets, fruits del bosc, castanyes, nous... els humans de tot en volem treure profit, sense pensar que aquest és l’únic aliment que tenen al seu abast.

Hem matat els llops i hem malmès totalment l’equilibri natural.

I en la nostra màxima mostra d'hipocresia, mentre fem campanyes per a eradicar la violència en l’esport, anomenem esport a la caça.

Estem parlant d’una activitat que no té sentit en el nostre temps. Una activitat que no es pot controlar totalment, que crea furtivitat, que maltracta, mata i esclavitza gossos, que mata humans cada any i que impedeix, durant la tardor, gaudir en família dels molts entorns, parcs o zones d’interès natural que tenim al territori.

Fem campanyes per reintroduir la tortuga, el llop, l’ós, el cabirol,... i seguim matant. Fins el punt d'haver de reintroduir senglars provinents dels paisos del est en algunes comarques per evitar l'extermini i poder seguir matant.

Hem de controlar la població fins a una xifra acceptable, potser sí, però no per a donar plaer i negoci a un col·lectiu ancorat en el passat sinó per tornar a establir l’equilibri natural que els humans hem malmès. 

Però hem de trobar una forma més humana, més cívica, més ètica de fer-ho. Hi ha tot d’estudis que van per aquest camí, i que proposen des de un sistema d’esterilització i trasllat d’exemplars, a un sistema d’alimentació al bosc amb la replantació d’arbres que realment els hi donin l’aliment que cerquen en terres més baixes. Alhora que progressivament hauríem d'anar eliminant els permisos, els cotos i les armes.

Aprofitem l'oportunitat de partir de zero, siguem coherents i progressem.

diumenge, 24 de juny del 2018



El model holandès

L’agost del passat 2017 ens va sorprendre la noticia de que en un país europeu, Holanda, ja no calien gosseres perquè no hi havia gossos abandonats al carrer.
Analitzem quines mesures van adoptar per aconseguir una victòria com aquesta i veure què els ha funcionat i què no. Ells mateixos reconeixen que ha estat un camí molt llarg, però ara està clar que era el camí correcte.

Conscienciació. Es va treballar en fer evident que el maltractament animal és un crim molt greu. Part de la conscienciació governamental ha suposat equiparar el maltractament animal al humà, equiparant els seus drets als de les persones. Alhora que es feien campanyes educatives.

Campanyes d’esterilització massives, gratuïtes i obligatòries que va assumir íntegrament el govern. Aquestes campanyes eren pels animals de les gosseres i pels que ja tenien llar, amb això van evitar l’augment de la població animal mentre restaven animals per adoptar. Fer obligatori el circuit de: recollir, esterilitzar, vacunar, identificar amb xip i donar en adopció. (REVID)

Lleis i sancions. Lleis proteccionistes i sancions greus als maltractadors i als que abandonen. Multes de 16.000€ i 3 anys de presó. Alhora que van endurir les condicions de l’eutanàsia animal, sols acceptable si l’animal pateix una malaltia mortal, i per la que cal una autorització judicial. Les eutanàsies “no autoritzades” son un crim greu que comporta pena de presó.

Impostos elevats als que compressin gossos de raça a criadors perquè la gent que realment volgués un animal anés a adoptar-lo a la gossera.

Algunes us preguntareu quin va ser el detonant d’aquestes polítiques tant clares i duradores en el temps. En realitat tot va sorgir per força major. Un brot de ràbia al segle XIX va atemorir a la població i va convertir a Holanda en un país amb una gran quantitat de gossos abandonats i, lamentablement, també va comportar un allau de sacrificis que va traumatitzar a tothom. Van legislar per fer obligatoris els morrions i que els animals anessin lligats.Un cop controlada la ràbia, el volum d’animals abandonats era escandalós i trobar-hi una solució ètica va ser un interès general i compartit per tot el país.

També reconeixen que en aquest camí van cometre alguns errors, com per exemple crear impostos per la tinença d’animals. Aquesta mesura va provocar l’efecte contrari, van augmentar el nombre d’abandonaments perquè molts amos no podien o no volien pagar aquests impostos.
També reconeixen que l’aprovació de la llei de protecció animal a finals del segle passat, on es regulaven totes aquestes mesures, va ajudar molt a aconseguir que actualment Holanda sigui el primer país lliure de gossos abandonats. 
    
Costa entendre que una experiència tant positiva no sigui exemple per la resta de països. En un mon globalitzat i on la informació està a l’abast de totes, és difícil d’entendre que al nostre país no haguem arribat a la mateixa conclusió. No es tracta d’una despesa en animals, estem parlant de invertir en benestar animal i d’aconseguir eliminar la despesa futura. Ara tenim clar que l’abandonament animal, el maltractament i les gosseres tenen data de caducitat si hi ha voluntat política més enllà dels 4 anys de mandat o dels interessos privats de criadors, falses protectores, caçadors i venedors.
                                                                                                                                                            


dissabte, 23 de juny del 2018


Beneficis de l'esterilització en la salut dels animals
La majoria de les persones que fan criar els seus animals tenen bones intencions i  expectatives favorables per a tots els seus cadells. Però, malauradament, en l’actualitat és molt difícil aconseguir adoptants per a totes les cries, especialment quan són camades nombroses i, en el millor dels casos, una camada inesperada acaba generant preocupació al propietari si no aconsegueix col·locar els cadells a les mans adequades. En el pitjor dels escenaris els petits acaben abandonats o morts.
                                                                        
La decisió d’esterilitzar el nostre animal és un acte de responsabilitat, bàsicament per prevenir i evitar problemes de salut i de benestar general (emocional, física i hormonal). És la millor opció per a garantir el control de la natalitat de gossos, gats i fures, per a evitar naixements no desitjats i cries sense control.

Moltes vegades ens pregunten perquè quan l’associació lliura un animal en adopció recalca que una de les obligacions que s’inclou en el contracte és l’esterilització de l’animal en el moment idoni, és a dir, quan sigui adult.

La resposta és senzilla: perquè té molts més BENEFICIS que no pas inconvenients, els resultats de l’esterilització són molt beneficiosos.

Beneficis en les femelles:
1-      Evita infeccions de l’úter i càncer de mama (quists i tumors ovàrics/mamaris),    són malaties mortals per a un 50% de gosses i un 90% de felins.
2-      Evita que les gates tinguin zels continuadament (autoinduïts).
3-      Evita la transmissió de la leucèmia i la immunodeficiència felines.
4-      Evita fugides i embarassos no dessitjats.
5-      Evita males olors i secreció sanguinolenta durant el zel.

Beneficis en els mascles:
1-    Reduiex el risc de prostatitis, càncer testicular, prostàtic i anal.
2-    Evita la transmissió de la leucèmia i immunodeficiència en gats.
3-  Evita i prevé comportaments no dessitjats i perillosos com problemes         d’agressivitat i defensa del territori i també problemes de marcatge.
4-   Evita fugides i baralles.

Falsos mites i llegendes en relació a l’esterilització
-          Els animals esterilitzats s’engreixen: L’esterilització no predisposa a l’obesitat si l’animal continua amb el mateix estil de vida, si fa suficient activitat física no té perquè guanyar pes; si fos així,  hi ha pinsos al mercat específics per animals esterilitzats.

-          Els canvia el caràcter: L’esterilització no afecta el caràcter, en tot cas pot modificar algunes conductes negatives, com és el cas dels mascles agressius (està documentat que l’agressivitat pot estar relacionada amb nivells alts de testosterona). Pel què fa les femelles deixen de presentar comportaments associats al zel com la irritabilitat, l’agressió o la fuga.
-           
-          És bo que criï un cop: És fals, no hi ha una relació conscient amb la reproducció com a part necessària del seu benestar emocional. La seva sexualitat és diferent a la de l’èsser humà i està totalment dictada per les hormones. Si la cirurgia es realitza abans del primer zel les possibilitats de tenir càncer de mama són gairebé zero. En canvi si es realitza després del primer zel les possibilitats s’incrementen del 7% i fins el 25% si es fa després del segon zel.

Esterilitzar el teu animal es beneficiós:
-        Per tu: perquè t’estalviaràs molèsties i diners en el futur.
-        Pel teu animal: perquè gaudirà d’una millor salut física i psicològica.
-       Per a l’espècie canina i felina: perquè ajudaràs a mantenir el control de la      població i a disminuir els abandonaments.
-       Per a les entitats protectores: perquè ajudaràs a minvar l’entrada d’animals   als refugis i centres d’acollida.
-       Per la societat: perquè els animals abandonats poden representar un perill       per a ells mateixos i per a les persones.
-       Per al teu municipi: Perquè la gestió dels abandonaments genera despesa       pública.
-   PERQUÈ FOMENTAR EL RESPECTE ENVERS ELS ÉSSERS VIUS ENS     DIGNIFICA COM A PERSONES.
     Recorda, els animals són éssers vius que senten i pateixen.
     Sigues RESPONSABLE, FES-HO PER ELLS, FES-HO PER UN MON MILLOR.
            
      @adipaccalafell 
adipaccalafell@gmail.com


Animalisme i Feminisme: la lluita contra l’esclavatge El 8 de Març és el Dia Internacional de la Dona. Històricament, la dona ha man...