NO A LA CAÇA

No podem ignorar d’on provenen tots els problemes, deixant de fer-nos responsables de l’efecte dels nostres actes.

Hem retallat i esmicolat el territori amb carreteres, autovies, vies de tren i autopistes que han deixat el terreny separat i aïllat. No hem tingut en compte el pas animal, i netegem consciències posant cartells absurds (pas de fauna salvatge) al costat de les vies. Així no solucionem el problema, els animals han de creuar. El mínim que podríem haver fet és crear passos soterrats o elevats de fauna salvatge, protegits de la circulació rodada. Diem que els animals provoquen accidents però, de qui és culpa?

Hem cremat boscos i repoblat amb pins. Pins que no donen cap mena d’aliment als animals. Hem abandonat les masies que havia als boscos i l'activitat forestal, llocs on els animals podien trobar fruita caiguda dels arbres que el pagès no collia.

Som depredadors de bolets, fruits del bosc, castanyes, nous... els humans de tot en volem treure profit, sense pensar que aquest és l’únic aliment que tenen al seu abast.

Hem matat els llops i hem malmès totalment l’equilibri natural.

I en la nostra màxima mostra d'hipocresia, mentre fem campanyes per a eradicar la violència en l’esport, anomenem esport a la caça.

Estem parlant d’una activitat que no té sentit en el nostre temps. Una activitat que no es pot controlar totalment, que crea furtivitat, que maltracta, mata i esclavitza gossos, que mata humans cada any i que impedeix, durant la tardor, gaudir en família dels molts entorns, parcs o zones d’interès natural que tenim al territori.

Fem campanyes per reintroduir la tortuga, el llop, l’ós, el cabirol,... i seguim matant. Fins el punt d'haver de reintroduir senglars provinents dels paisos del est en algunes comarques per evitar l'extermini i poder seguir matant.

Hem de controlar la població fins a una xifra acceptable, potser sí, però no per a donar plaer i negoci a un col·lectiu ancorat en el passat sinó per tornar a establir l’equilibri natural que els humans hem malmès. 

Però hem de trobar una forma més humana, més cívica, més ètica de fer-ho. Hi ha tot d’estudis que van per aquest camí, i que proposen des de un sistema d’esterilització i trasllat d’exemplars, a un sistema d’alimentació al bosc amb la replantació d’arbres que realment els hi donin l’aliment que cerquen en terres més baixes. Alhora que progressivament hauríem d'anar eliminant els permisos, els cotos i les armes.

Aprofitem l'oportunitat de partir de zero, siguem coherents i progressem.