Animalisme i Feminisme: la lluita contra l’esclavatge

El 8 de Març és el Dia Internacional de la Dona. Històricament, la dona ha mantingut i encara manté una lluita contra una societat capitalista i hetero-patriarcal que les oprimeix constantment. Tant les dones humanes com les no humanes estan intentant fugir de ser unitats mecàniques de producció massiva. Amb el patriarcat, els animals i les dones, han estat i continuen sent esclavitzades, degradades i desvalorades sistemàticament.

Els paral·lelismes entre el feminisme i l’animalisme en les seves formes d'opressió són evidents, i els motius i els interessos per mantenir aquesta dominació són els mateixos.

L'ésser humà és l'animal més sanguinari que hi ha al nostre planeta. Els éssers humans matem, agredim o maltractem a milions d'animals cada dia per diversió. O, pitjor encara, som capaços de matar, agredir o maltractar a la nostra pròpia espècie sense cap raó ni justificació.

La tendència de pensament més comuna és que l'animalisme i el feminisme són opressions totalment separades, quan en realitat i, històricament, les dones i els animals han estat considerades com a propietats. El patriarcat (el control masculí de la vida política, social i familiar) i la pastura (domesticació-ramaderia-pastura dels animals com forma de vida basada en la seva explotació) van aparèixer a l'escena històrica junts i són indestriables, perquè són justificats i perpetuats per la mateixa idea i pràctica.

Actualment continuem vivint en una realitat especista i patriarcal, en la qual els homes encara tenen un poder considerable sobre les dones, en la qual les altes esferes del món empresarial, polític o social, són majoritàriament masculines, i en què la presència de la dona és gairebé anecdòtica. Els empresaris i els governants també utilitzen tècniques de manipulació per controlar i fomentar l'explotació animal, amb l’objectiu de garantir i mantenir el seu poder i els seus interessos econòmics.

Durant molts segles, els moviments d’alliberament de la dona i dels animals, han mantingut una guerra sagnant i totalment supremacista, per reclamar el seu espai, doncs només existia l’espai del home i blanc. La humanitat no significava ni dona, ni negre, ni animal. A mes, la dona no era inclosa en el terme humanitat perquè pejorativament ella era tan una dona com un animal. La definició de no humà és equivalent a “pot ser objecte d'abús”, “pot fer-se servir”, “és inferior a nosaltres”, “estan al nostre servei” i per tant, pot ser oprimida i explotada.

Hi ha manifestacions en la discriminació de gènere, que van des de l'assetjament sexual fins a la violació, la violència domèstica, la psicològica i d’altres, que han estat exposades constantment per les dones, de la mateixa manera que les animalistes hem exposat les manifestacions en la discriminació i maltractament per motius d'espècie, raça i origen. Des d’aquells espectacles públics subvencionats o pagats pels Ajuntaments, en què es tortura per oci, fins l’ús d’animals als laboratoris per tal de comercialitzar amb productes de neteja i cosmètica, passant per les pràctiques cruels dutes a terme a les granges i escorxadors. Amb això, les dues lluites combaten els prejudicis i l’odi, i actuen contra la tradició que justifica la més absoluta dominació: la lluita contra l’esclavatge.

Abans de la seva esclavització, les vaques pasturaven lliurement i vivien amb llibertat. Fins que un dia, l'espècie humana va decidir, com en altres espècies, esclavitzar les vaques. L’espècie humana es va cansar d’anar a buscar una mica de llet, i va decidir ferles preses, cercant-les, privant-les de la seva llibertat sexual, seleccionant els seus amants segons el benefici dels seus "caps" (entenent-se com els seus amos), apartant-les de les seves filles als pocs dies de néixer, per beneficiar el capitalisme, el mateix que ens esclavitza a tots.

La idea principal és establir que hi ha, de fet, una relació directa entre la violència de gènere i la que existeix contra els animals. I l'enllaç s'estableix, per exemple, quan els agressors de les dones utilitzen "violència directa" contra els animals de casa per "fer el màxim de patiment psicològic o xantatge emocional a les víctimes”. El fet de ser violent amb els animals potencia ser violent amb altres persones. És una cosa que s'ha assenyalat des del segle XVIII i ja ha estat acceptada per l'FBI. No és una idea sinó un fet establert, qui maltracta als animals, no té problemes en maltractar altres éssers i viceversa.

Moltes víctimes de violència masclista refan la seva vida amb gossos. L'animal els reforça l'autoestima, les empeny a relacionar-se i es senten més protegides. El gos ja és el millor amic de prop d’una vintena de dones maltractades gràcies a un programa que impulsa la Fundació Escan. De moment els resultats són molt bons. Cap d’elles ha tornat a ser agredida i, a més, senten que han recuperat la seva vida. És veritat que la por no desapareix del tot, però l’autoestima millora molt i mes ràpid amb un gos al costat i amb ell, també augmenta el control de les emocions, afavoreix les relacions socials, sortir al carrer i tenir noves rutines.

La societat ha de canviar. També ho ha de fer el sentit del feminisme i la protecció dels drets dels animals.